Estimades famílies,
Normalment els continguts de les entrades que es publiquen en aquest blog són explicatives i amb imatges per tal que pogueu seguir el dia a dia de l'escola dels vostres fills i filles. Parlem dels conceptes que anem aprenent, de moments viscuts a la classe... Avui us publico una entrada diferent.
M'he trobat un vídeo que m'ha fet pensar en vosaltres, en les converses que hem tingut en les entrevistes o en moments quotidians, i m'he decidit a compartir-lo amb vosaltres. Potser ja l'heu vist, però penso que és molt interessant i fa reflexionar.
Vivim en una societat on el rellotge té un paper molt rellevant en les nostres vides, sempre pendents d'arribar a temps, de poder fer totes les tasques pendents, i malgrat això mai tenim temps de res; una societat que transmet que el que té més té l'èxit, on s'otorga valor excesiu a les coses materials, però malgrat tenir de tot i molt, descobrim que en això no hi és la felicitat, que aquesta està en aquells petits moments, que malgrat no destaquen, a priori, són els que ens fan sentir...
Així podríem seguir enumerant un seguit d'aspectes que caracteritzen el nostre dia a dia i la nostra societat, però no és pas la meva intenció. En aquest vídeo, un cop més, els infants ens recorden i reclamen aquells instants que donen sentit, que ens remouen, que ens donen il·lusió...
Desitjo que us agradi i que us faci reflexionar tant com a mi. És fantàstic treballar amb petits ja que en determinats moments són ells els que ens fan tornar a tocar amb els peus a terra.
Us encoratjo a comentar què us ha semblat!
Bon cap de setmana a tothom!
Senyu Mireia
Estic totalment d'acord amb els nens del vídeo. Portem un ritme de vida molt estresant i sovint intentem suplir amb joguines el temps que dediquem a la feina de fora o de dintre de casa.
ResponEliminaI és que encara que som conscients de que el més important és la qualitat del temps que pasem amb els nostres fills jugant o gaudint d'ésser amb ells, sovint ens costa fer un esforç per dedicar-los més temps fins que te n'adones de lo agraits que són...
ResponElimina